Alternatives a la Banca Armada: Les finances ètiques 

Les finances ètiques són aquelles activitats financeres que tenen la voluntat de promoure en la societat un impacte social i mediambiental positiu i que fan efectiva aquesta tasca mitjançant la intermediació financera i finançament dirigit exclusivament a projectes o entitats que van alineades en aquesta mateixa direcció, promovent així una economia feminista, solidària, antiracista, mediambientalment responsable i transformadora, allunyada dels paràmetres del sistema econòmic actual, la competitivitat i la maximització del benefici a qualsevol preu. 

Dinerètic, el catàleg de les finances ètiques i solidàries, promogut per FETS, entitat membre de la Campanya Banca Armada, amplia aquesta definició apuntant set característiques o principis que les entitats de finances ètiques han de complir i vetlar permanentment pel seu compliment i ampliació. 

1. Ètica per dins i per fora. Les entitats de finances ètiques es guien per principis que comprenen des de la seua política d’inversions fins a la seua estructura organitzativa.

2. Economia real. Les entitats de finances ètiques no especulen, fugen d’inversions especulatives i inverteixen en economia real i solidària, és a dir, en aquells projectes que repercuteixen positivament sobre la qualitat de vida de les persones, aporten una sèrie de beneficis socials i promouen el desenvolupament sostenible.

3. Sostenibilitat. Les entitats de finances ètiques apliquen criteris d’avaluació ètics i socials per a avaluar la responsabilitat ètica, social i mediambiental dels projectes que sol·liciten finançament. D’aquesta manera, garanteixen que ofereixen suport econòmic a projectes amb alt impacte social, ambiental i cultural.

4. No amb els meus diners. Les entitats de finances ètiques exclouen qualsevol inversió en aquells àmbits que vulneren els drets humans i la justícia social i ambiental.

5. Inclusió financera. Les entitats de finances ètiques faciliten l’accés al crèdit a col·lectius sovint exclosos del sistema financer: es calcula que més de la meitat de la població adulta del món no té accés a productes i serveis financers de qualitat.

6. Participació. Molt sovint, les entitats de finances ètiques s’organitzen de manera participativa i democràtica en forma de cooperatives en les quals les persones sòcies decideixen, amb independència del capital aportat, i fan prevaldre el principi «una persona, un vot». 

7. Transparència. Les entitats de finances ètiques garanteixen el principi de transparència a les persones o entitats estalviadores, que saben que estan finançant amb els seus estalvis.

Entitats de finances ètiques 

FIARE

El recorregut de FIARE en l’Estat espanyol va començar en 2003 al País Basc. Diversos grups de persones interessades en les finances ètiques van promoure la creació de la Fundació Fiare, per a construir un moviment de ciutadania activa que establira els fonaments per a crear una banca ètica. (A la resta del??)  terriitori espanyol, ja en 2014, es va iniciar la nova etapa de Fiare, com a Àrea de Banca Popolare Etica. Fiare disposa actualment de tres oficines situades a Bilbao, Madrid i Barcelona. No podem deixar d’esmentar que a més d’aquestes oficines, compta amb un total de 21 GIT (Grups d’Iniciativa Territorial) distribuïts per tot el territori espanyol, que difonen i promouen la labor del banc i de les finances ètiques en els seus territoris als quals pots unir-te de manera voluntària. 

TRIODOS BANK

En 1980 es va fundar Triodos Bank als Països Baixos. A poc a poc el banc va anar creixent arribant a països com Bèlgica o el Regne Unit. L’any 2006, es va obrir la primera oficina comercial a Espanya. És una de les entitats fundadores de l’Aliança Global per a una Banca amb Valors, una xarxa independent de bancs que promouen les finances ètiques i que utilitzen les finances per a aconseguir un desenvolupament econòmic, social i mediambiental sostenible. Triodos Bank a Espanya compta amb una xarxa de vint oficines. A més de comptar amb uns serveis centrals a Madrid, compta amb oficines a la Corunya, Albacete, Badajoz,Barcelona, Bilbao, Girona, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Palma, Sevilla, València, Valladolid, Saragossa. 

OIKOCREDIT 

El naixement de Oikocredit està molt relacionat amb un moment històric del segle passat que impulse una nova generació de moviment socials, el maig del 68. La idea es va començar a gestar a la calor dels successos que es van produir en aquell mes i el clima internacional pacifista despertat i sacsejat per la guerra del Vietnam. Finalment, l’any 1975, el Consell Mundial d’Esglésies funda la cooperativa als Països Baixos. Des de llavors, Oikocredit s’ha dedicat a oferir la possibilitat d’invertir els estalvis dels seus clients amb criteris ètics. La manera de fer-ho és a través de l’adquisició de Certificats de Depòsit (Cda) 6 de la Fundació Accionarial de Oikocredit Internacional, el capital de la qual és invertit íntegrament a comprar accions de la cooperativa Oikocredit Internacional. És amb aquests diners amb el qual Oikocredit concedeix préstecs i fa inversions en organitzacions de països del Sud Global. Per a canalitzar la participació, en l’Estat Espanyol existeixen 3 associacions de suport que es troben a Catalunya, Euskadi, Sevilla i un grup de voluntariat a Madrid, que també duen a terme activitats d’Educació per al Desenvolupament i sensibilització sobre les finances ètiques en general. 

COOP 57

Coop57 va ser creada gràcies a les indemnitzacions rebudes després de la lluita sindical que van mantindre les treballadores de l’Editorial Bruguera amb motiu del seu acomiadament, amb les quals van crear un fons per a promoure projectes econòmics que perseguiren la creació de llocs de treball de qualitat aplicant models cooperatius. Coop57 va iniciar el seu camí molt vinculada amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament va veure com la seua base social i el seu nombre de socis s’expandia fins a albergar a tota mena d’entitats de l’economia social i solidària. En 2005, Coop57 va posar en pràctica un model de creixement en xarxa. Una xarxa d’entitats d’economia social i solidària d’Aragó i Coop57, conjuntament, van decidir compartir el projecte i crear Coop57 Aragó. Actualment, Coop57 ja compta amb 8 seccions territorials, en les quals participen entitats de 16 sectors d’activitat diferents de l’economia social i solidària, tots ells inserits en els seus àmbits d’actuació el cooperativisme, l’economia social i solidària i les finances ètiques. 

Colonya, Caixa Pollença 

És una de les dues caixes d’estalvis que encara existeixen en el sistema bancari espanyol després de la crisi financera de 2008. Podem considerar-la com una entitat de finances ètiques, atés que encara manté aquesta estructura de caixa d’estalvis tradicional, molt connectada amb el territori, però fonamentalment perquè des de fa 20 anys desenvolupa amb èxit una iniciativa de banca ètica, L’Estalvi Ètic o Estalvi Ètic. La idea va vindre per part de dues entitats, Fundació Deixalles i Càritas per a tractar d’oferir un producte financer que els permetera estalviar i finançar activitats amb valors, responsabilitat ambiental i social, creant així la primera llibreta d’estalvi ètic de tot el territori espanyol. Colonya, Caixa Polllença compte, com altres entitats de finances ètiques, amb un comité ètic que analitza els projectes susceptibles de ser finançats. Caixa Pollença només manté oficines físiques en l’àmbit insular de les Illes Balears i manté obertes al públic 20 oficines: 16 a Mallorca, 3 a Menorca i una a Eivissa.

CAF, Comunitats Autofinançades

Les CAF estan formades entre 10 i 30 persones que aporten xicotetes quantitats de diners. Amb el fons creat s’ofereixen xicotets crèdits als socis que serveixen per a cobrir despeses com a reparacions, llibres per a l’escola dels xiquets i remeses al país d’origen, entre otros.su implantació geogràfica és d’àmbit mundial. S’estima que hi ha aproximadament 300.000 comunitats d’aquest tipus que agrupen més de 20 milions de persones. A Catalunya, per exemple, existeixen al voltant d’unes 35 Caf que agrupen 600 persones. A València des de 2014 existeix la Cafllamada Minibanco, amb 19 membres. 

Fundació Acció Solidària contra l’Atur 

Es una organització no governamental i sense ànim de lucre fundada l’any 1981 a Barcelona. La Fundació va ser impulsada per un grup de persones que volien actuar enfront de la severa crisi d’ocupació. Està formada bàsicament per voluntàries i gestiona un fons econòmic privat. És l’única entitat civil i laica d’àmbit català que concedeix microcrèdits sense interés per a projectes que creen ocupació. Els projectes presentats provenen dels mateixos aturats, dels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments, dels consells comarcals o d’altres organismes públics. 

JAK

El projecte està basat en l’experiència de Jak Medlemsbank, entitat sueca fundada en els anys 60 i que en l’actualitat compta amb llicència bancària i uns 40.000 membres. El tipus de serveis financers que ofereix Jak són sempre ajudes sense interessos vinculats a fons sense remuneració, però amb una particularitat. En el Projecte Jak, l’entitat segueix el seu propi sistema, el sistema Jak.9 Els possibles beneficiaris d’aquestes ajudes són en qualsevol cas sempre les persones associades de Jak, únicament persones físiques i autònoms. Els projectes sempre han de passar el filtre de la comissió d’ètica. El moviment de la banca lliure d’interessos, on s’insereix aquest projecte, té presència amb iniciatives similars en altres països com Finlàndia, Itàlia, Dinamarca o Alemanya.

IDEES

Està situada en Villafranca, Córdoba. En el camp de les finances ètiques, la principal proposta d’Idees és el Préstec Solidari que permet a la cooperativa accedir a finançament per part de particulars que decideixen prestar-li diners a canvi d’un interés que pot oscil·lar entre el 0% i el 3% depenent de les condicions pactades entre el prestador i la cooperativa.

REFAS 

És una Xarxa de Finances Alternatives i Solidàries que reuneix 14 col·lectius socials que treballen amb les finances ètiques, alternatives i solidàries, com a eina per a la transformació de la realitat social i la redistribució de la riquesa.

Promou la posada en marxa de circuits financers alternatius als de la banca comercial, s’impulsen projectes que incideixen en l’economia real, en l’economia de les persones, que no tenen capacitat de ser finançats per entitats bancàries convencionals. En aquest sentit, les microfinances constitueixen una resposta que fomenta que l’economia estiga al servei de les persones. 

Associacions, vinculades a REFAS, que gestionen un fons de solidaritat o similars que concedeixen préstecs, préstecs amb interés 0%

– Associació Banca Ètica de Badajoz.

– Associació «Fons de Solidaritat» de Granada

– Associació «Fons de Solidaritat del Port de Santa María».

– Associació Banca Alternativa de Mèrida 

– Aba Mèrida.

– FIDES. Finances com a Instrument de Desenvolupament Solidari 

– Associació Fons de Solidaritat de Talavera de la Reina.

– Associació per un interés Solidari – opeto.

Entitats incloses en el Mercat Social/REES

– Associació Finançament Solidari: Associació, sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’impulsar l’economia solidària des de diversos vessants: els préstecs privats solidaris, la sensibilització sobre l’ús ètic dels diners i el treball en xarxa.

– Elkarcredit: Ofereix depòsits per a després finançar amb microcrèdits de cooperació al desenvolupament en països del Sud Global. 

– ESOR. Economia Solidària De La Rioja: Promou la sensibilització sobre finances ètiques i solidàries i concedeix xicotets préstecs.

També pots trobar altres alternatives de finances ètiques en FEBEA, European Federation of Ethical and Alternative Banks. 

Entitats que promouen les finances ètiques 

Fets http://fets.org/es/ 

Fundació Finazas Ètiques https://finanzaseticas.net/ 

Setem http://www.setem.org/site/es/federacion 

Enclau, en Comunitat Valenciana, http://enclau.org/ 

Per a saber més… 

De la Banca Armada a la Banca Ètica. Deu claus per a passar-se a les finances ètiques