Banca Armada

Banca Armada

Campanya Banca Armada?

La Campanya Banca Armada va sorgir de la necessitat de visibilitzar les vinculacions d’un elevat nombre d’institucions bancàries espanyoles amb empreses fabricadores d’armes a través del seu finançament.

El seu objectiu és denunciar públicament a les institucions bancàries que financen la indústria militar, per a així aconseguir una base social sensibilitzada i exigir unes polítiques ètiques i responsables a nivell polític, social i mediambiental.

Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris, tant per a efectuar les seues operacions comercials corrents, com per a aconseguir fons extraordinaris que els permeten emprendre el desenvolupament de noves armes, exportar a nous mercats i, en definitiva, mantindre la seua puixança competitiva en un sector eminentment privat.

Per tant, el concepte Banca Armada es refereix a totes aquelles entitats financeres que participen en el negoci armamentístic mitjançant un, diversos o tots els principals tipus de finançament del sector armamentístic que existeixen.

Formes de finançament o inversió de la Banca Armada 

1. La participació accionarial

Les entitats financeres adquireixen accions emeses per les empreses de la indústria armamentística. Aquesta pràctica és de gran rellevància per diferents aspectes. Primer, perquè la possessió d’accions suposa tindre part de la propietat, i per tant, capacitat de decisió. Segon, aquesta és una manera de finançar la indústria armamentística ja que les empreses fan ampliacions de capital per a captar fons. Tercer, tindre accions d’una empresa és donar valor a aquesta, confiar en la seua capacitat de generar beneficis i esperar que així ho faça.

2. El finançament de les exportacions

L’autorització d’exportacions d’armes en el primer semestre de 2020 va aconseguir els 22.544,8 milions d’euros de llarg, la més alta dels últims deu anys. Espanya s’ha convertit en aquest període en una potència en el sector de la defensa, fins a situar-se en el seté lloc mundial. El sector armamentístic s’espanyol dedica aproximadament un 30% de les seues vendes a l’exportació, per això el seu finançament és molt important. 

El finançament de les operacions de venda en l’exterior és de gran importància perquè els clients són governs, que en el millor dels casos paguen en còmodes terminis, per això el seu finançament és una pràctica habitual. Sense aquesta ajuda per part de les entitats financeres, seria pràcticament impossible que existira comerç exterior d’armament.

3. L’emissió de bons i pagarés

L’emissió de bons i pagarés és una altra de les maneres de finançar a les empreses d’armes. El mecanisme és molt senzill, els bons i pagarés són títols que emeten les empreses a un preu determinat, amb la promesa que al cap d’un temps li pagaran al seu comprador el valor total del bo més un interés. Les entitats financeres es converteixen en gestors d’aquestes emissions, per les quals obtenen una comissió com a guany concorde a la gestió realitzada.

4. Els fons d’inversió

Els fons d’inversió de la banca armada són aquells en els quals les entitats financeres ofereixen accions d’empreses d’armes. Així, una altra manera de finançar a les empreses d’armes és oferint i/o gestionant fons d’inversió en els quals els clients de l’entitat bancària confien els seus estalvis amb l’esperança que mitjançant les fluctuacions de les accions que componen el fons, s’aconseguisquen beneficis econòmics futurs.

5. La concessió de crèdits i préstecs a les empreses d’armes

La manera més directa que tenen els bancs i caixes d’ajudar a les empreses d’armes és concedir-los crèdits i préstecs. Aquests se solen realitzar de manera sindicada entre diverses entitats financeres, aconseguint d’aquesta manera muntants més elevats.

Des de la Campanya Banca Armada considerem que tot banc armat no és ètic i hauria de ser rebutjat com una opció per a les persones amb consciència a favor de la pau i els drets humans. D’aquesta manera, l’única alternativa a la banca armada és la banca ètica, perquè es compromet de manera integral a respectar uns principis que asseguren que no s’ajudarà financerament a activitats que lesionen la dignitat humana i que vulneren els drets humans. 

Les organitzacions:

Centre Delàs d’Estudis per la Pau 

Federació SETEM 

Observatori del Deute en la Globalització

Justícia i Pau

Col·lectiu RETS

Fets-Finançament Ètic i Solidari

Alternativa Antimilitarista – MOC (Moviment d’objecció de consciència) 

Fundació Finances Ètiques 

Novessendes

Control, vigilància i militarització de fronteres

Conjunt de dispositius físics i virtuals, tals com murs, concertines, càmeres de vigilància o software de reconeixement biomètric, entre molts d’altres, utilitzats de forma creixent pels Estats per a controlar i vigilar les fronteres i dificultar o impedir el pas de persones a través d’aquestes, ajudant a configurar una resposta securitària i militaritzadora als fluxos migratoris de persones.

Helicóptero militar

Helicópteros de diferentes tipos equipados con material militar.

Finances ètiques

Alternatives a la Banca Armada: Les finances ètiques

Les finances ètiques són aquelles activitats financeres que tenen la voluntat de promoure en la societat un impacte social i mediambiental positiu i que fan efectiva aquesta tasca mitjançant la intermediació financera i finançament dirigit exclusivament a projectes o entitats que van alineades en aquesta mateixa direcció, promovent així una economia feminista, solidària, antiracista, mediambientalment responsable i transformadora, allunyada dels paràmetres del sistema econòmic actual, la competitivitat i la maximització del benefici a qualsevol preu.

Dinerètic, el catàleg de les finances ètiques i solidàries, promogut per FETS, entitat membre de la Campanya Banca Armada, amplia aquesta definició apuntant set característiques o principis que les entitats de finances ètiques han de complir i vetlar permanentment pel seu compliment i ampliació.

1. Ètica per dins i per fora. Les entitats de finances ètiques es guien per principis que comprenen des de la seua política d’inversions fins a la seua estructura organitzativa.

2. Economia real. Les entitats de finances ètiques no especulen, fugen d’inversions especulatives i inverteixen en economia real i solidària, és a dir, en aquells projectes que repercuteixen positivament sobre la qualitat de vida de les persones, aporten una sèrie de beneficis socials i promouen el desenvolupament sostenible.

3. Sostenibilitat. Les entitats de finances ètiques apliquen criteris d’avaluació ètics i socials per a avaluar la responsabilitat ètica, social i mediambiental dels projectes que sol·liciten finançament. D’aquesta manera, garanteixen que ofereixen suport econòmic a projectes amb alt impacte social, ambiental i cultural.

4. No amb els meus diners. Les entitats de finances ètiques exclouen qualsevol inversió en aquells àmbits que vulneren els drets humans i la justícia social i ambiental.

5. Inclusió financera. Les entitats de finances ètiques faciliten l’accés al crèdit a col·lectius sovint exclosos del sistema financer: es calcula que més de la meitat de la població adulta del món no té accés a productes i serveis financers de qualitat.

6. Participació. Molt sovint, les entitats de finances ètiques s’organitzen de manera participativa i democràtica en forma de cooperatives en les quals les persones sòcies decideixen, amb independència del capital aportat, i fan prevaldre el principi «una persona, un vot».

7. Transparència. Les entitats de finances ètiques garanteixen el principi de transparència a les persones o entitats estalviadores, que saben que estan finançant amb els seus estalvis.

Entitats de finances ètiques

FIARE

El recorregut de FIARE en l’Estat espanyol va començar en 2003 al País Basc. Diversos grups de persones interessades en les finances ètiques van promoure la creació de la Fundació Fiare, per a construir un moviment de ciutadania activa que establira els fonaments per a crear una banca ètica. (A la resta del??)  terriitori espanyol, ja en 2014, es va iniciar la nova etapa de Fiare, com a Àrea de Banca Popolare Etica. Fiare disposa actualment de tres oficines situades a Bilbao, Madrid i Barcelona. No podem deixar d’esmentar que a més d’aquestes oficines, compta amb un total de 21 GIT (Grups d’Iniciativa Territorial) distribuïts per tot el territori espanyol, que difonen i promouen la labor del banc i de les finances ètiques en els seus territoris als quals pots unir-te de manera voluntària.

TRIODOS BANK

En 1980 es va fundar Triodos Bank als Països Baixos. A poc a poc el banc va anar creixent arribant a països com Bèlgica o el Regne Unit. L’any 2006, es va obrir la primera oficina comercial a Espanya. És una de les entitats fundadores de l’Aliança Global per a una Banca amb Valors, una xarxa independent de bancs que promouen les finances ètiques i que utilitzen les finances per a aconseguir un desenvolupament econòmic, social i mediambiental sostenible. Triodos Bank a Espanya compta amb una xarxa de vint oficines. A més de comptar amb uns serveis centrals a Madrid, compta amb oficines a la Corunya, Albacete, Badajoz,Barcelona, Bilbao, Girona, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Palma, Sevilla, València, Valladolid, Saragossa.

OIKOCREDIT

El naixement de Oikocredit està molt relacionat amb un moment històric del segle passat que impulse una nova generació de moviment socials, el maig del 68. La idea es va començar a gestar a la calor dels successos que es van produir en aquell mes i el clima internacional pacifista despertat i sacsejat per la guerra del Vietnam. Finalment, l’any 1975, el Consell Mundial d’Esglésies funda la cooperativa als Països Baixos. Des de llavors, Oikocredit s’ha dedicat a oferir la possibilitat d’invertir els estalvis dels seus clients amb criteris ètics. La manera de fer-ho és a través de l’adquisició de Certificats de Depòsit (Cda) 6 de la Fundació Accionarial de Oikocredit Internacional, el capital de la qual és invertit íntegrament a comprar accions de la cooperativa Oikocredit Internacional. És amb aquests diners amb el qual Oikocredit concedeix préstecs i fa inversions en organitzacions de països del Sud Global. Per a canalitzar la participació, en l’Estat Espanyol existeixen 3 associacions de suport que es troben a Catalunya, Euskadi, Sevilla i un grup de voluntariat a Madrid, que també duen a terme activitats d’Educació per al Desenvolupament i sensibilització sobre les finances ètiques en general.

COOP 57

Coop57 va ser creada gràcies a les indemnitzacions rebudes després de la lluita sindical que van mantindre les treballadores de l’Editorial Bruguera amb motiu del seu acomiadament, amb les quals van crear un fons per a promoure projectes econòmics que perseguiren la creació de llocs de treball de qualitat aplicant models cooperatius. Coop57 va iniciar el seu camí molt vinculada amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament va veure com la seua base social i el seu nombre de socis s’expandia fins a albergar a tota mena d’entitats de l’economia social i solidària. En 2005, Coop57 va posar en pràctica un model de creixement en xarxa. Una xarxa d’entitats d’economia social i solidària d’Aragó i Coop57, conjuntament, van decidir compartir el projecte i crear Coop57 Aragó. Actualment, Coop57 ja compta amb 8 seccions territorials, en les quals participen entitats de 16 sectors d’activitat diferents de l’economia social i solidària, tots ells inserits en els seus àmbits d’actuació el cooperativisme, l’economia social i solidària i les finances ètiques.

Colonya, Caixa Pollença

És una de les dues caixes d’estalvis que encara existeixen en el sistema bancari espanyol després de la crisi financera de 2008. Podem considerar-la com una entitat de finances ètiques, atés que encara manté aquesta estructura de caixa d’estalvis tradicional, molt connectada amb el territori, però fonamentalment perquè des de fa 20 anys desenvolupa amb èxit una iniciativa de banca ètica, L’Estalvi Ètic o Estalvi Ètic. La idea va vindre per part de dues entitats, Fundació Deixalles i Càritas per a tractar d’oferir un producte financer que els permetera estalviar i finançar activitats amb valors, responsabilitat ambiental i social, creant així la primera llibreta d’estalvi ètic de tot el territori espanyol. Colonya, Caixa Polllença compte, com altres entitats de finances ètiques, amb un comité ètic que analitza els projectes susceptibles de ser finançats. Caixa Pollença només manté oficines físiques en l’àmbit insular de les Illes Balears i manté obertes al públic 20 oficines: 16 a Mallorca, 3 a Menorca i una a Eivissa.

CAF, Comunitats Autofinançades

Les CAF estan formades entre 10 i 30 persones que aporten xicotetes quantitats de diners. Amb el fons creat s’ofereixen xicotets crèdits als socis que serveixen per a cobrir despeses com a reparacions, llibres per a l’escola dels xiquets i remeses al país d’origen, entre otros.su implantació geogràfica és d’àmbit mundial. S’estima que hi ha aproximadament 300.000 comunitats d’aquest tipus que agrupen més de 20 milions de persones. A Catalunya, per exemple, existeixen al voltant d’unes 35 Caf que agrupen 600 persones. A València des de 2014 existeix la Cafllamada Minibanco, amb 19 membres.

Fundació Acció Solidària contra l’Atur

Es una organització no governamental i sense ànim de lucre fundada l’any 1981 a Barcelona. La Fundació va ser impulsada per un grup de persones que volien actuar enfront de la severa crisi d’ocupació. Està formada bàsicament per voluntàries i gestiona un fons econòmic privat. És l’única entitat civil i laica d’àmbit català que concedeix microcrèdits sense interés per a projectes que creen ocupació. Els projectes presentats provenen dels mateixos aturats, dels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments, dels consells comarcals o d’altres organismes públics.

JAK

El projecte està basat en l’experiència de Jak Medlemsbank, entitat sueca fundada en els anys 60 i que en l’actualitat compta amb llicència bancària i uns 40.000 membres. El tipus de serveis financers que ofereix Jak són sempre ajudes sense interessos vinculats a fons sense remuneració, però amb una particularitat. En el Projecte Jak, l’entitat segueix el seu propi sistema, el sistema Jak.9 Els possibles beneficiaris d’aquestes ajudes són en qualsevol cas sempre les persones associades de Jak, únicament persones físiques i autònoms. Els projectes sempre han de passar el filtre de la comissió d’ètica. El moviment de la banca lliure d’interessos, on s’insereix aquest projecte, té presència amb iniciatives similars en altres països com Finlàndia, Itàlia, Dinamarca o Alemanya.

IDEES

Està situada en Villafranca, Córdoba. En el camp de les finances ètiques, la principal proposta d’Idees és el Préstec Solidari que permet a la cooperativa accedir a finançament per part de particulars que decideixen prestar-li diners a canvi d’un interés que pot oscil·lar entre el 0% i el 3% depenent de les condicions pactades entre el prestador i la cooperativa.

REFAS

És una Xarxa de Finances Alternatives i Solidàries que reuneix 14 col·lectius socials que treballen amb les finances ètiques, alternatives i solidàries, com a eina per a la transformació de la realitat social i la redistribució de la riquesa.

Promou la posada en marxa de circuits financers alternatius als de la banca comercial, s’impulsen projectes que incideixen en l’economia real, en l’economia de les persones, que no tenen capacitat de ser finançats per entitats bancàries convencionals. En aquest sentit, les microfinances constitueixen una resposta que fomenta que l’economia estiga al servei de les persones.

Associacions, vinculades a REFAS, que gestionen un fons de solidaritat o similars que concedeixen préstecs, préstecs amb interés 0%

– Associació Banca Ètica de Badajoz.

– Associació «Fons de Solidaritat» de Granada

– Associació «Fons de Solidaritat del Port de Santa María».

– Associació Banca Alternativa de Mèrida

– Aba Mèrida.

– FIDES. Finances com a Instrument de Desenvolupament Solidari

– Associació Fons de Solidaritat de Talavera de la Reina.

– Associació per un interés Solidari – opeto.

Entitats incloses en el Mercat Social/REES

– Associació Finançament Solidari: Associació, sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’impulsar l’economia solidària des de diversos vessants: els préstecs privats solidaris, la sensibilització sobre l’ús ètic dels diners i el treball en xarxa.

– Elkarcredit: Ofereix depòsits per a després finançar amb microcrèdits de cooperació al desenvolupament en països del Sud Global.

– ESOR. Economia Solidària De La Rioja: Promou la sensibilització sobre finances ètiques i solidàries i concedeix xicotets préstecs.

També pots trobar altres alternatives de finances ètiques en FEBEA, European Federation of Ethical and Alternative Banks.

Entitats que promouen les finances ètiques

Fets http://fets.org/es/

Fundació Finazas Ètiques https://finanzaseticas.net/

Setem http://www.setem.org/site/es/federacion

Enclau, en Comunitat Valenciana, http://enclau.org/

Per a saber més…

De la Banca Armada a la Banca Ètica. Deu claus per a passar-se a les finances ètiques

Passa a l'acció

Descobreix, denúncia, participa, delega accions o… fes-te activista!

Si eres ací és perquè t’has indignat amb les inversions i el finançament de la Banca Armada a la indústria de la guerra. Tens ganes de participar en la Campanya? No saps per on començar?

Hi ha moltes maneres d’implicar-se!

  • Informa’t
  • Subscriu-te al butlletí
  • Comparteix i denúncia en xarxes socials
  • Fes-te activista de la Campanya Banca Armada

Vols que t’informem sobre les accions de la campanya per correu electrònic? Deixa’ns ací la teua adreça:

Crida: Necessitem les teues accions per a participar en les Juntes d’Accionistes de les grans entitats financeres

Aquest és un missatge especialment dirigit a les persones accionistes crítiques amb algun dels grans bancs de l’estat espanyol: BBVA, Banc Santander, CaixaBank, Banc Sabadell, Bankia. Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem en les juntes generals d’accionistes d’aquestes cinc entitats per a denunciar les seues polítiques d’inversions en empreses d’armament. Per a això, necessitem que persones amb accions d’aquests bancs, però crítiques amb les seues pràctiques ens cedisquen aquestes accions perquè puguem parlar en el seu nom i explicar la seua col·laboració amb el negoci de la guerra.

QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?

El nostre objectiu és explicar davant els accionistes de l’entitat financera i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seues inversions en la indústria d’armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat per a promoure un canvi feia les finances ètiques.

QUAN?

  • Bankia: 23  de març a les 12 hores. 
  • Santander: 26 de març a les 12 hores.
  • Sabadell: 26 de març a les 12 hores.

COM COL·LABORAR:

  • Si com a accionista d’una d’aquestes entitats no aproves la seua política d’inversions en la indústria armamentística, pots cedir-nos les teues accions perquè intervinguem també en el teu nom.
  • Per a cedir-nos el teu vot, ens ha d’enviar la delegació de vot original signada 10 dies abans de la junta d’accionistes del teu banc com a data límit.
  • La targeta de delegació de vot signat ens hauràs d’enviar sense omplir el nom de la persona que assistirà, ja que encara hem de confirmar els membres de la campanya Banca armada que seran presents en cadascuna de les juntes d’accionistes.
  • Enviar per correu postal a la següent adreça:

c / Erasme de Janer, 8, despatx 9, 08001, Barcelona

  • Excepció per als accionistes de Bankia: ha d’adjuntar-se amb la delegació de vot la còpia del teu DNI o enviar-nos el DNI escanejat per correu electrònic a delegacio-vots@bancaarmada.org
  • Excepció per als accionistes de CaixaBank: has de contactar-nos per correu electrònic (delegacio-vots@bancaarmada.org) perquè et confirmem el nom de la persona que representarà el teu vot, i després portar la teua delegació de vot emplenada i signada en qualsevol sucursal de CaixaBank o fer el tràmit en línia, com a màxim 3 dies abans de la junta d’accionistes.

Envia una queixa formal denunciant les activitats de la teua entitat

En aquest apartat podràs trobar informació sobre com enviar a la teua entitat bancària una queixa formal manifestant el teu desacord amb les inversions en empreses del sector armamentista.

Estrenem acció!

Aquest és un missatge especialment dirigit a les persones clientes crítiques d’algun dels grans bancs convencionals de l’estat espanyol: BBVA, Banc Santander, CaixaBank i Banc Sabadell. Recentment, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem en les juntes generals d’accionistes d’aquestes cinc entitats per a denunciar les seues polítiques d’inversions en empreses d’armament. Ara, clients i clientes no necessàriament accionistes d’aquestes entitats, però igualment crítiques amb les seues pràctiques d’inversió, podran fer-los arribar una queixa sobre la seua col·laboració amb el negoci de la guerra mitjançant una carta.

¡NOVETAT! Envia una carta de Queixa online al teu banc.

 

A continuació es poden descarregar les cartes per a cadascuna d’aquestes entitats en format word* i pdf. També indiquem les adreces de correu electrònic i postal (segons decidisca cada persona) on recomanem que siguen enviades.

BBVA: servicioatencioncliente@grupobbva.com // defensordelcliente@bbva.com (enviar a aquesta adreça en cas que la resposta del servei d’atenció al client no li convença) // accionistas@bbva.com (enviar en cas de ser també accionista) // Plaza San Nicolás, 4 – 48005 Bilbao (Seu Social)

Banco Santander: atenclie@gruposantander.com // Calle Josefa Valcarcel, 30 Edificio Merrimack IV, 2ª Planta 28027 – Madrid (Servei d’Atenció al Client)

Caixabank: servicio.cliente@caixabank.com // Calle Pintor Sorolla, 2-4, 46002, València (Servei d’Atenció al Client)

Banco Sabadell: Sostenibilidad@bancsabadell.com (Departament RSC) // SAC@bancsabadell.com (Atenció al Client) // Avda. Óscar Esplá, 37, 03007 Alicante (Seu Social)

En qualsevol dels casos, també es pot remetre la carta a l’oficina de referència de cada clienta/client.

*La Campanya Banca Armada no es fa responsable de les modificacions que els textos puguen patir per part de les persones clientes que decidisquen canviar el seu format. El text original és el publicat en aquesta web.

Si vols fer-nos alguna consulta, escriu-nos a: delegacio-vots@bancaarmada.org

Protocol de municipis lliures de Banca Armada i per les finances ètiques

La importància del finançament per al complex militar-industrial és vital. Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris d’un sistema financer que esdevé clau perquè les empreses d’armes i altres pràctiques rebutjades per la societat puguen aconseguir els seus objectius econòmics. És a dir, sense suport financer aquestes empreses es veurien obligades a produir menys armes, a emprendre menys projectes contaminants i altres pràctiques que denunciem en aquesta campanya. Actualment ja existeix un sector financer ètic constituït per entitats financeres que fan una aposta clara i única per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu, el respecte i el compliment dels principis que defineixen les finances ètiques i que, al mateix temps, estan integrades en les diferents xarxes locals, estatals o internacionals de finances ètiques. En aquest context, considerem que els ajuntaments i altres administracions públiques poden reduir l’impacte global de la Banca Armada a través d’un major control de la contractació pública (per a caminar cap a una coherència de les polítiques en el compliment dels compromisos adquirits en matèria de DDHH i de desenvolupament sostenible com els ODS 2030). Aquests són els motius que han portat a buscar el compromís públic de fomentar i fer extensiu l’ús de les finances ètiques a les administracions públiques al mateix temps que es desinviertisca en la Banca Armada. Aquest protocol busca recollir i fer visibles totes les iniciatives ja realitzades per les administracions públiques en favor de les finances ètiques i per a desvincular-se de la banca armada, així com impulsar la resta d’administracions públiques que encara no han fet cap pas.

Aspectes i consideracions tècniques sobre la nova Llei Contractes de Serveis Públics (LCSP)

La nova Llei Contractes de Serveis Públics (LCSP) fa un tractament diferenciat dels diversos serveis financers que existeixen i els separa en Serveis de finançament i tresoreria i en Serveis d’inversió i assegurances. Per aquest motiu és necessari deixar de parlar de finances en general i passar a explicitar els diferents tipus de serveis financers que existeixen quan es formulen peticions o es duguen a terme avaluacions de consideracions amb la inclusió d’aspectes no econòmics a la contractació de serveis financers per part de l’administració pública. Finançament La contractació de serveis de finançament queda exclosa de la LCSP, per tant cada administració definirà els procediments vinculats a la contractació d’aquests serveis. Això implicaria que es tracta d’una negociació privada entre les dues parts. En aquest cas, no apliquen les restriccions ni procediments que estableix la LCSP, en canvi, sí que són aplicable altres instruccions de caràcter intern de què disposen les diferents administracions públiques. Tresoreria La contractació d’aquests serveis queda també exclosa de la LCSP, i rep el mateix tractament que els serveis de finançament. Cada ajuntament pot establir uns procediments relacionats amb la contractació d’aquests serveis mitjançant instruccions específiques. En funció dels criteris que establisquen, dificultaran en major o menor mesura l’accés de les entitats de finances ètiques a aquests serveis. Estalvi i inversió Els serveis bancaris relacionats amb l’estalvi i la inversió, com poden ser la gestió de plans de pensions, d’excedents pressupostaris i altres relacionats, es regeixen per la LCSP, a pesar que tenen caràcter de contracte privat. Això significa que, quant a la preparació i adjudicació de l’expedient, el marc jurídic d’aplicació és la LCSP, però a partir de l’adjudicació, el règim legal és el del dret privat. Assegurances Són un servei financer i ofereixen cobertura en diversos escenaris. És obligatòria i imprescindible per a la correcta gestió del risc de l’administració pública. Com amb l’estalvi i inversions, aquests serveis estan inclosos dins de la LCSP, però tindran caràcter de contracte privat. Això significa que per la licitació d’aquests serveis (preparació i adjudicació) s’aplica la normativa establida a la LCSP, però la formalització del contracte es regirà pel dret privat i no pel dret administratiu. En el producte assegurador és possible establir criteris més enllà dels econòmics vinculats al producte que es contracta (la pòlissa en concret) i també als agents que intervenen. Si voleu proposar que el vostre ajuntament s’adherisca a la campanya “MUNICIPIS LLIURES DE BANCA ARMADA I PER LES FINANCES ÈTIQUES” contacteu als grups municipals que cregueu més disposats a aprovar la moció, i informeu-nos després si està ha sigut aprovada. Bona part dels serveis financers no està subjecte a concurrència pública, la informació relacionada amb aquests aspectes no és de caràcter públic i ni tan sols es troba en els portals de transparència de les administracions públiques. Per aquest motiu, fer públic i difondre la informació és imprescindible per a la seua replicació i extensió.

Passes per a esdevindre un municipi lliure de banca armada i a favor de les finances ètiques

1.- Anunciar la voluntat d’esdevenir un “Municipi lliure de banca armada i per les finances ètiques” 2.- Aprovar una resolució que prohibisca o avanç cap a la prohibició explícita de les inversions en empreses implicades en la producció, desenvolupament, manteniment o comerç d’armes i els components, al mateix temps que es fomente i es valore la incorporació de les finances ètiques en el dia a dia de l’administració pública. 3.- Analitzar si les relacions amb el sector financer actual de l’administració té vincles amb entitats controvertides i que formen part dels informes de banca armada. 4.- Aplicar mesures per a establir criteris de selecció negatius per a assegurar-se que cap productor d’armes nuclears o controvertides forme part de la cartera municipal i siga proveïdor de serveis financers de l’administració. Al mateix temps, introduir proveïdors financers que formen part de l’ecosistema de les finances ètiques. 5.- Difondre per a promoure i complementar els esforços de desinversió explicant les desinversions realitzades i les noves polítiques financeres adoptades a altres administracions públiques i a la ciutadania. Si tens qualsevol dubte, contacta’ns: fets@fets.org DESCARREGABLE: Proposta de moció: “Municipi a favor de les finances ètiques i compromés amb la desinversió en banca armada”

Armas Nucleares

Dispositivos que producen una gran explosión a partir de la liberación de energía proveniente de reacciones nucleares. En caso de uso, sus efectos son devastadores. Pueden lanzarse desde el aire o con misiles. En esta categoría se incluyen industrias que desarrollan elementos clave para probar, desarrollar, mantener, modernizar y desplegar armas nucleares. Prohibidas en virtud del Tratado sobre la Prohibición de las Armas Nucleares (2017), en vigor desde enero de 2021. Pendiente de firmar por muchos estados, entre ellos el Estado español.

Bombas de dispersión

Bomba de área lanzada desde el aire o desde la superficie que, cuando llega a cierta altura, se abre dejando caer decenas, centenares o miles de submuniciones explosivas. Prohibidas en virtud de la Convención sobre Bombas de racimo (2008). En el Estado español, la Ley 27/2015 de 28 de julio, que modifica la Ley 33/1998 de prohibición total de minas antipersona y otras armas de efectos similares, prohíbe ahora la financiación de estas armas.

Misil no nuclear

Proyectil autopropulsado que puede ser guiado durante parte o la totalidad de su trayectoria. Está propulsado por un cohete o un motor a reacción. Tiene uno o varios jefes explosivos.

 

Avión de combate

Esta categoría incluye diferentes tipos de aviones (bombarderos o cazas) que están equipados con material militar.

 

Electrónica militar

Instrumentos, aplicaciones, dispositivos electrónicos de diferentes tipos utilizados con propósitos militares o por el funcionamiento de armas, vehículos e instrumentos de uso militar.

Control, vigilancia y militarización de fronteras

Conjunto de dispositivos físicos y virtuales, tales como muros, concertinas, cámaras de vigillancia o software de reconocimiento biométrico, entre muchos otros, utilizados de forma creciente por los Estados para controlar y vigilar las fronteras y dificultar o impedir el paso de personas a través de estas, ayudando a configurar una respuesta securitaria y militarizadora a los flujos migratorios de personas.

Tanques

Vehículo armado, blindado y con un sistema de tracción todoterreno mediante orugas.

Submarino

 Vehículo acuático capaz de operar bajo el agua. En esta categoría se incluyen aquellos utilizados con fines militares. Pueden transportar y disparar misiles nucleares.

Armas ligeras

Arma que puede ser transportada por una persona, un grupo reducido de personas o un vehículo ligero. En esta categoría se incluyen ametralladoras pesadas, lanzadoras portátiles y ligeras, armas antiaéreas portátiles, morteros, fusiles sin retroceso o lanzamisiles.

Barco de guerra

Embarcación equipada para su uso militar. Existen varios tipos de embarcaciones militares: lleva aviones, barcos de asalto, destructores o fragatas..

Explosivo militar

Artefacto que explota, como bombas de mano o bombas lanzadas a través blindados, cañones o aviones.

Bala

Proyectil que se dispara desde una arma de fuego.

Pasa a la acción

¡Descubre, denuncia, participa, delega acciones o… hazte activista!

Si estás aquí es porque te has indignado con las inversiones y la financiación de la Banca Armada a la industria de la guerra. ¿Tienes ganas de participar en la Campaña? ¿No sabes por dónde empezar?  

¡Hay muchas formas de implicarse! 

  • Infórmate
  • Suscríbete al boletín 
  • Comparte y denuncia en redes sociales 
  • Hazte activista de la Campaña Banca Armada
¿Quieres que te informemos sobre las acciones de la campaña por correo electrónico? Déjanos aquí tu dirección:

Llamamiento: Necesitamos tus acciones para participar en las Juntas de Accionistas de las grandes entidades financieras

Este es un mensaje especialmente dirigido a las personas accionistas críticas con alguno de los grandes bancos del estado español: BBVA, Banco Santander, CaixaBank, Banco Sabadell, Bankia. Un año más, las entidades involucradas en la campaña Banca Armada participaremos en las juntas generales de accionistas de estas cinco entidades para denunciar sus políticas de inversiones en empresas de armamento. Para ello, necesitamos que personas con acciones de estos bancos, pero críticas con sus prácticas nos cedan estas acciones para que podamos hablar en su nombre y explicar su colaboración con el negocio de la guerra.

¿QUÉ QUEREMOS CONSEGUIR?

Nuestro objetivo es explicar ante los accionistas de la entidad financiera y los medios de comunicación algunas de las consecuencias que implican sus inversiones en la industria de armamento y contribuir a la concienciación de toda la sociedad para promover un cambio hacía las finanzas éticas.

¿CUANDO?

  • Bankia: 23  de marzo a las 12 horas. 
  • Santander: 26 de marzo a las 12 horas.
  • Sabadell: 26 de marzo a las 12 horas.

CÓMO COLABORAR:

  • Si como accionista de una de estas entidades no apruebas su política de inversiones en la industria armamentística, puedes cedernos tus acciones porque intervengamos también en tu nombre.
  • Para cedernos tu voto, nos tiene que enviar la delegación de voto original firmada 10 días antes de la junta de accionistas de tu banco como fecha límite.
  • El tarjetón de delegación de voto firmado nos deberás enviar sin llenar el nombre de la persona que asistirá, ya que aún tenemos que confirmar los miembros de la campaña Banca armada que estarán presentes en cada una de las juntas de accionistas.
  • Enviar por correo postal a la siguiente dirección:

c / Erasme de Janer, 8, despacho 9, 08001, Barcelona

  • Excepción para los accionistas de Bankia: debe adjuntarse con la delegación de voto la copia de tu DNI o enviarnos el DNI escaneado por correo electrónico a delegacio-vots@bancaarmada.org
  • Excepción para los accionistas de Caixabank: tienes que contactarnos por correo electrónico (delegacio-vots@bancaarmada.org) para que te confirmemos el nombre de la persona que representará tu voto, y luego llevar tu delegación de voto rellenada y firmada en cualquier sucursal de Caixabank o hacer el trámite online, como máximo 3 días antes de la junta de accionistas.

Envía una queja formal denunciando las actividades de tu entidad

En este apartado podrás encontrar información sobre cómo enviar a tu entidad bancaria una queja formal manifestando tu desacuerdo con las inversiones en empresas del sector armamentista.

¡Estrenamos acción!

¡NUEVO! Envía una carta de queja online a tu banco.

Este es un mensaje especialmente dirigido a las personas clientas críticas de alguno de los grandes bancos convencionales del estado español: BBVA, Banco Santander, CaixaBank y Banco Sabadell. Recientemente, las entidades involucradas en la campaña Banca Armada participamos en las juntas generales de accionistas de estas cinco entidades para denunciar sus políticas de inversiones en empresas de armamento. Ahora, clientes y clientas no necesariamente accionistas de estas entidades, pero igualmente críticas con sus prácticas de inversión, podrán hacerles llegar una queja sobre su colaboración con el negocio de la guerra mediante una carta.

A continuación se pueden descargar las cartas para cada una de estas entidades en formato word* y pdf. También indicamos las direcciones de correo electrónico y postal (según decida cada persona) donde recomendamos que sean enviadas.

BBVA: servicioatencioncliente@grupobbva.com // defensordelcliente@bbva.com (enviar a esta dirección en caso de que la respuesta del servicio de atención al cliente no le convenza) // accionistas@bbva.com (enviar en caso de ser también accionista) // Plaza San Nicolás, 4 – 48005 Bilbao (Sede Social)

Banco Santander: atenclie@gruposantander.com // Calle Josefa Valcarcel, 30 Edificio Merrimack IV, 2ª Planta 28027 – Madrid (Servicio de Atención al Cliente)

Caixabank: servicio.cliente@caixabank.com // Calle Pintor Sorolla, 2-4, 46002, Valencia (Servicio de Atención al Cliente)

Banco Sabadell: Sostenibilidad@bancsabadell.com (Departamento RSC) // SAC@bancsabadell.com (Atención al Cliente) // Avda. Óscar Esplá, 37, 03007 Alicante (Sede social)

En cualquiera de los casos, también se puede remitir la carta a la oficina de referencia de cada clienta/cliente.

*La Campaña Banca Armada no se hace responsable de las modificaciones que los textos puedan sufrir por parte de las personas clientas que decidan cambiar su formato. El texto original es el publicado en esta web. 

Si quieres hacernos alguna consulta, escríbenos a: delegacio-vots@bancaarmada.org

Protocolo de municipios libres de Banca Armada y por las finanzas éticas

La importancia de la financiación para el complejo militar-industrial es vital. Las empresas de armamento necesitan los servicios bancarios de un sistema financiero que acontece clave porque las empresas de armas y otras prácticas rechazadas por la sociedad puedan conseguir sus objetivos económicos. Es decir, sin apoyo financiero estas empresas se verían obligadas a producir menos armas, a emprender menos proyectos contaminantes y otras prácticas que denunciamos en esta campaña.

Actualmente ya existe un sector financiero ético constituido por entidades financieras que hacen una apuesta clara y única por la promoción de proyectos con un claro impacto social y ambiental positivo, el respeto y el cumplimiento de los principios que definen las finanzas éticas y que, al mismo tiempo, están integradas en las diferentes redes locales, estatales o internacionales de finanzas éticas.

En este contexto, consideramos que los ayuntamientos y otras administraciones públicas pueden reducir el impacto global de la Banca Armada a través de un mayor control de la contratación pública (para andar hacia una coherencia de las políticas en el cumplimiento de los compromisos adquiridos en materia de DDHH y de desarrollo sostenible como los ODS 2030).

Estos son los motivos que han llevado a buscar el compromiso público de fomentar y hacer extensivo el uso de las finanzas éticas a las administraciones públicas al mismo tiempo que se desinvierte en la Banca Armada. Este protocolo busca recoger y hacer visibles todas las iniciativas ya realizadas por las administraciones públicas en favor de las finanzas éticas y para desvincularse de la banca armada, así como impulsar el resto de administraciones públicas que todavía no han hecho ningún paso.

Aspectos y consideraciones técnicas sobre la nueva Ley Contratos de Servicios Públicos (LCSP)

La nueva Ley Contratos de Servicios Públicos (LCSP) hace un tratamiento diferenciado de los varios servicios financieros que existen y los separa en Servicios de financiación y tesorería y en Servicios de inversión y seguros. Por este motivo es necesario dejar de hablar de finanzas en general y pasar a explicitar los diferentes tipos de servicios financieros que existen cuando se formulen peticiones o se lleven a cabo evaluaciones de consideraciones con la inclusión de aspectos no económicos a la contratación de servicios financieros por parte de la administración pública.

Financiación

La contratación de servicios de financiación queda excluida de la LCSP, por lo tanto cada administración definirá los procedimientos vinculados a la contratación de estos servicios. Esto implicaría que se trata de una negociación privada entre las dos partes. En este caso, no aplican las restricciones ni procedimientos que establece la LCSP, en cambio, sí que son de aplicación otras instrucciones de carácter interno de que dispongan las diferentes administraciones públicas.

Tesorería

La contratación de estos servicios queda también excluida de la LCSP, y recibe el mismo tratamiento que los servicios de financiación. Cada ayuntamiento puede establecer unos procedimientos relacionados con la contratación de estos servicios mediante instrucciones específicas. En función de los criterios que establezcan, dificultarán en mayor o menor medida el acceso de las entidades de finanzas éticas a estos servicios.

Ahorro e inversión

Los servicios bancarios relacionados con el ahorro y la inversión, como pueden ser la gestión de planes de pensiones, de excedentes presupuestarios y otros relacionados, se rigen por la LCSP, a pesar de que tienen carácter de contrato privado. Esto significa que, en cuanto a la preparación y adjudicación del expediente, el marco jurídico de aplicación es la LCSP, pero a partir de la adjudicación, el régimen legal es el del derecho privado.

Seguros

Son un servicio financiero y ofrecen cobertura en varios escenarios. Es obligatoria e imprescindible para la correcta gestión del riesgo de la administración pública. Como con el ahorro e inversiones, estos servicios están incluidos dentro de la LCSP, pero tendrán carácter de contrato privado. Esto significa que por la licitación de estos servicios (preparación y adjudicación) se aplica la normativa establecida a la LCSP, pero la formalización del contrato se regirá por el derecho privado y no por el derecho administrativo. En el producto asegurador es posible establecer criterios más allá de los económicos vinculados al producto que se contrata (la póliza en concreto) y también a los agentes que  intervienen.

Si queréis proponer que vuestro ayuntamiento se adhiera a la campaña “MUNICIPIOS LIBRES DE BANCA ARMADA Y POR LAS FINANZAS ÉTICAS” contactad a los grupos municipales que creáis más dispuestos a aprobar la moción, e informadnos después si está ha sido aprobada.

Buena parte de los servicios financieros no está sujeto a concurrencia pública, la información relacionada con estos aspectos no es de carácter público y ni siquiera se encuentra en los portales de transparencia de las administraciones públicas. Por este motivo, hacer público y difundir la información es imprescindible para su replicación y extensión.

Pasos para acontecer un municipio libre de banca armada y a favor de las finanzas éticas

1.- Anunciar la voluntad de devenir un “Municipio libre de banca armada y por las finanzas éticas”

2.- Aprobar una resolución que prohíba o avance hacia la prohibición explícita de las inversiones en empresas implicadas en la producción, desarrollo, mantenimiento o comercio de armas y los componentes, al mismo tiempo que se fomente y se valore la incorporación de las finanzas éticas en el día a día de la administración pública.

3.- Analizar si las relaciones con el sector financiero actual de la administración tiene vínculos con entidades controvertidas y que forman parte de los informes de banca armada.

4.- Aplicar medidas para establecer criterios de selección negativos para asegurarse que ningún productor de armas nucleares o controvertidas forme parte de la cartera municipal y sea proveedor de servicios financieros de la administración. Al mismo tiempo, introducir proveedores financieros que formen parte del ecosistema de las finanzas éticas.

5.- Difundir para promover y complementar los esfuerzos de desinversión explicando las desinversiones realizadas y las nuevas políticas financieras adoptadas a otras administraciones públicas y a la ciudadanía.

Si tienes cualquier duda, contáctanos: fets@fets.org 

DESCARGABLE: Propuesta de moción: “Municipio a favor de las finanzas éticas y comprometido con la desinversión en banca armada”

Finanzas éticas

Alternativas a la Banca Armada: Las finanzas éticas 

Las finanzas éticas son aquellas actividades financieras que tienen la voluntad de promover en la sociedad un impacto social y medioambiental positivo y que hacen efectiva esta tarea mediante la intermediación financiera y financiación dirigida exclusivamente a proyectos o entidades que van alienadas en esta misma dirección, promoviendo así una economía feminista, solidaria, antirracista, medioambientalmente responsable y transformadora, alejada de los parámetros del sistema económico actual, la competitividad y la maximización del beneficio a cualquier precio. 

Dinerètic, el catálogo de las finanzas éticas y solidarias, promovido por FETS, entidad miembro de la Campaña Banca Armada, amplía esta definición apuntando siete características o principios que las entidades de finanzas éticas deben cumplir y velar permanentemente por su cumplimiento y ampliación. 

1. Ética por dentro y por fuera. Las entidades de finanzas éticas se guían por principios que comprenden desde su política de inversiones hasta su estructura organizativa.

2. Economía real. Las entidades de finanzas éticas no especulan, huyen de inversiones especulativas e invierten en economía real y solidaria, es decir, en aquellos proyectos que repercuten positivamente sobre la calidad de vida de las personas, aportan una serie de beneficios sociales y promueven el desarrollo sostenible.

3. Sostenibilidad. Las entidades de finanzas éticas aplican criterios de evaluación éticos y sociales para evaluar la responsabilidad ética, social y medioambiental de los proyectos que solicitan financiación. De este modo, garantizan que ofrecen apoyo económico a proyectos con alto impacto social, ambiental y cultural.

4. No con mi dinero. Las entidades de finanzas éticas excluyen cualquier inversión en aquellos ámbitos que vulneran los derechos humanos y la justicia social y ambiental.

5. Inclusión financiera. Las entidades de finanzas éticas facilitan el acceso al crédito a colectivos a menudo excluidos del sistema financiero: se calcula que más de la mitad de la población adulta del mundo no tiene acceso a productos y servicios financieros de calidad.

6.Participación. Muy a menudo, las entidades de finanzas éticas se organizan de manera participativa y democrática en forma de cooperativas en las que las personas socias deciden, con independencia del capital aportado, y hacen prevalecer el principio «una persona, un voto». 

7.Transparencia. Las entidades de finanzas éticas garantizan el principio de transparencia a las personas o entidades ahorradoras, que saben que están financiando con sus ahorros.

Entidades de finanzas éticas 

FIARE 

La andadura de FIARE en el Estado español comenzó en 2003 en el País Vasco. Varios grupos de personas interesadas en las finanzas éticas promovieron la creación de la Fundación Fiare, para construir un movimiento de ciudadanía activa que estableciera los cimientos para crear una banca ética. itorio español, ya en 2014, se inició la nueva etapa de Fiare, como Área de Banca Popolare Etica. Fiare dispone actualmente de tres oficinas ubicadas en Bilbao, Madrid y Barcelona. No podemos dejar de mencionar que además de estas oficinas, cuenta con un total de 21 GIT (Grupos de Iniciativa Territorial) distribuidos por todo el territorio español, que difunden y promueven la labor del banco y de las finanzas éticas en sus territorios a los que puedes unirte de forma voluntaria. 

TRIODOS BANK

En 1980 se fundó Triodos Bank en los Países Bajos. Poco a poco el banco fue creciendo llegando a países como Bélgica o Reino Unido. En el año 2006, se abrió la primera oficina comercial en España. Es una de las entidades fundadoras de la Alianza Global para una Banca con Valores, una red independiente de bancos que promueven las finanzas éticas y que utilizan las finanzas para lograr un desarrollo económico, social y medioambiental sostenible. Triodos Bank en España cuenta con una red de veinte oficinas. Además de contar con unos servicios centrales en Madrid, cuenta con oficinas en A Coruña, Albacete, Badajoz,Barcelona, Bilbao, Girona, Granada, Madrid, Málaga, Murcia, Oviedo, Pamplona, Palma de Mallorca, Sevilla, Valencia, Valladolid, Zaragoza. 

OIKOCREDIT 

El nacimiento de Oikocredit está muy relacionado con un momento histórico del siglo pasado que impulso una nueva generación de movimiento sociales, el mayo del 68. La idea se empezó a gestar al calor de los sucesos que se produjeron en aquel mes y el clima internacional pacifista despertado y sacudido por la guerra del Vietnam. Finalmente, en el año 1975, el Consejo Mundial de Iglesias funda la cooperativa en los Países Bajos. Desde entonces, Oikocredit se ha dedicado a ofrecer la posibilidad de invertir los ahorros de sus clientes con criterios éticos. La forma de hacerlo es a través de la adquisición de Certificados de Depósito (Cda)6 de la Fundación Accionarial de Oikocredit Internacional, cuyo capital es invertido íntegramente a comprar acciones de la cooperativa Oikocredit Internacional. Es con este dinero con el que Oikocredit concede préstamos y hace inversiones en organizaciones de países del Sur Global. Para canalizar la participación, en el Estado Español existen 3 asociaciones de apoyo que se encuentran en Cataluña, Euskadi, Sevilla y un grupo de voluntariado en Madrid, que también llevan a cabo actividades de Educación para el Desarrollo y sensibilización sobre las finanzas éticas en general. 

COOP 57

Coop57 fue creada gracias a las indemnizaciones recibidas tras la lucha sindical que mantuvieron las trabajadoras de la Editorial Bruguera con motivo de su despido, con las que crearon un fondo para promover proyectos económicos que persiguiesen la creación de lugares de trabajo de calidad aplicando modelos cooperativos. Coop57 inició su camino muy vinculada con el cooperativismo de trabajo asociado, pero progresivamente vio cómo su base social y su número de socios se expandía hasta albergar a todo tipo de entidades de la economía social y solidaria. En 2005, Coop57 puso en práctica un modelo de crecimiento en red. Una red de entidades de economía social y solidaria de Aragón y Coop57, conjuntamente, decidieron compartir el proyecto y crear Coop57 Aragón. Actualmente, Coop57 ya cuenta con 8 secciones territoriales, en las que participan entidades de 16 sectores de actividad diferentes de la economía social y solidaria, todos ellos inseridos en sus ámbitos de actuación el cooperativismo, la economía social y solidaria y las finanzas éticas. 

Colonya, Caixa Pollença 

Es una de las dos cajas de ahorros que todavía existen en el sistema bancario español después de la crisis financiera de 2008. Podemos considerarla como una entidad de finanzas éticas, dado que aún mantiene esta estructura de caja de ahorros tradicional, muy conectada con el territorio, pero fundamentalmente porque desde hace 20 años desarrolla con éxito una iniciativa de banca ética, L’Estalvi Ètic o Ahorro Ético. La idea vino por parte de dos entidades, Fundación Deixalles y Cáritas para tratar de ofrecer un producto financiero que les permitiera ahorrar y financiar actividades con valores, responsabilidad ambiental y social, creando así la primera libreta de ahorro ético de todo el territorio español. Colonya, Caixa polllença cuenta, como otras entidades de finanzas éticas, con un comité ético que analiza los proyectos susceptibles de ser financiados.Caixa Pollença solo mantiene oficinas físicas en el ámbito insular de las Islas Baleares y mantiene abiertas al público 20 oficinas: 16 en Mallorca, 3 en Menorca y una en Ibiza.

CAF, Comunidades Autofinanciadas

Las CAF están formadas por entre 10 y 30 personas que aportan pequeñas cantidades de dinero. Con el fondo creado se ofrecen pequeños créditos a los socios que sirven para cubrir gastos como reparaciones, libros para la escuela de los niños y remesas al país de origen, entre otros.Su implantación geográfica es de ámbito mundial. Se estima que hay aproximadamente 300.000 comunidades de este tipo que agrupan a más de 20 millones de personas. En Catalunya, por ejemplo, existen alrededor de unas 35 Caf que agrupan a 600 personas. En Valencia desde 2014 existe la Cafllamada Minibanco, con 19 miembros. 

Fundació Acció Solidària Contra l’Atur

Es una organización no gubernamental y sin ánimo de lucro fundada en el año 1981 en Barcelona. La Fundación fue impulsada por un grupo de personas que querían actuar frente a la severa crisis de empleo. Está formada básicamente por voluntarias y gestiona un fondo económico privado. Es la única entidad civil y laica de ámbito catalán que concede microcréditos sin interés para proyectos que creen empleo. Los proyectos presentados provienen de los mismos desempleados, de los servicios de promoción económica de los ayuntamientos, de los consejos comarcales o de otros organismos públicos. 

JAK

El proyecto está basado en la experiencia de Jak Medlemsbank, entidad sueca fundada en los años 60 y que en la actualidad cuenta con licencia bancaria y unos 40.000 miembros. El tipo de servicios financieros que ofrece Jak son siempre ayudas sin intereses vinculados a fondos sin remuneración, pero con una particularidad. En el Proyecto Jak, la entidad sigue su propio sistema, el sistema Jak.9 Los posibles beneficiarios de estas ayudas son en cualquier caso siempre las personas asociadas de Jak, únicamente personas físicas y autónomos. Los proyectos siempre deben pasar el filtro de la comisión de ética. El movimiento de la banca libre de intereses, donde se inserta este proyecto, tiene presencia con iniciativas similares en otros países como Finlandia, Italia, Dinamarca o Alemania.

IDEAS

Está ubicada en Villafranca, Córdoba. En el campo de las finanzas éticas, la principal propuesta de Ideas es el Préstamo Solidario que permite a la cooperativa acceder a financiación por parte de particulares que deciden prestarle dinero a cambio de un interés que puede oscilar entre el 0% y el 3% dependiendo de las condiciones pactadas entre el prestamista y la cooperativa.

REFAS 

Es una Red de Finanzas Alternativas y Solidarias que reúne a 14 colectivos sociales que trabajan con las finanzas éticas, alternativas y solidarias, como herramienta para la transformación de la realidad social y la redistribución de la riqueza.

Promueve la puesta en marcha de circuitos financieros alternativos a los de la banca comercial, se impulsan proyectos que inciden en la economía real, en la economía de las personas, que no tienen capacidad de ser financiados por entidades bancarias convencionales. En este sentido, las microfinanzas constituyen una respuesta que fomenta que la economía esté al servicio de las personas. 

Asociaciones, vinculadas a REFAS, que gestionan un fondo de solidaridad o similares que conceden préstamos, préstamos con interés 0%

– Asociación Banca Ética de Badajoz.

– Asociación «Fondo de Solidaridad» de Granada

– Asociación «Fondo de Solidaridad del Puerto de Santa María».

– Asociación Banca Alternativa de Mérida 

– Aba Mérida.

– FIDES. Finanzas como Instrumento de Desarrollo Solidario 

– Asociación Fondo de Solidaridad de Talavera de la Reina.

– Asociación por un interés Solidario – opeto.

Entidades incluidas en el Mercado Social/REAS

– Asociación Financiación Solidaria: Asociación, sin ánimo de lucro, con el objetivo de impulsar la economía solidaria desde varias vertientes: los préstamos privados solidarios, la sensibilización sobre el uso ético del dinero y el trabajo en red.

– Elkarcredit: Ofrece depósitos para después financiar con microcréditos de cooperación al desarrollo en países del Sud Global. 

– ESOR. Economía Solidaria Riojana: Promueve la sensibilización sobre finanzas éticas y solidarias y concede pequeños préstamos.

También puedes encontrar otras alternativas de finanzas éticas en FEBEA,  European Federation of Ethical and Alternative Banks. 

Entidades que promueven las finanzas éticas 

Para saber más… 

De la Banca Armada a la Banca Ética: Diez claves para pasarse a las finanzas éticas